Quan els renyons fallen

Bon dia a tots. En aquesta entrada anem a parlar-vos del que passa quan els renyons fallen.

• Funcions del ronyó

El ronyó porta a terme les funcions vitals següents:

-Filtra la sang i extreu les substàncies tòxiques de l'organisme. A través de l'orina s'eliminen els elements nocius, així com l'aigua i les sals minerals en excés.

-Manté l'equilibri intern de forma constant, la qual cosa permet el correcte funcionament de totes les cèl·lules del cos.

-Fabrica substàncies que actuen com a hormones que estimulen la producció de glòbuls vermells, regulen la pressió arterial i mineralitzen l'esquelet.

En les persones malaltes amb insuficiència renal crònica avançada és imprescindible instaurar un tractament substitutiu per recuperar la funció del ronyó. En general, el primer 

pas és la diàlisi, però quan l'estat general del o de la pacient és bo i els avantatges del tractament superen els riscos que comporta qualsevol operació quirúrgica, està indicat practicar un trasplantament de ronyó.

Per a aquestes persones el trasplantament suposa, d'una banda, una millora important pel que fa a qualitat de vida i autonomia, ja que deixen de dependre de la màquina de diàlisi i; de l'altra, un augment de la supervivència, perquè eviten moltes de les complicacions que apareixen amb la diàlisi a llarg termini.

Algunes de les malalties que els ocorren als renyons poden ser:

• Insuficiència renal aguda

Alguns problemes dels ronyons ocorren ràpidament, com un accident que causa lesions renals. La pèrdua de molta sang pot causar insuficiència renal. Alguns medicaments o substàncies verinoses poden fer que els ronyons deixen de funcionar. Aquesta baixada de la funció renal es diu insuficiència renal aguda.

La insuficiència renal aguda pot portar a la pèrdua permanent de la funció renal. Però si els ronyons no pateixen un dany greu, aquesta insuficiència es pot contrarestar.

• Malaltia crònica dels renyons

Els problemes dels renyons ocorren lentament. Es pot dir que les persones que sofreixen una malaltia ''silenciosa'' dels renyons per molts anys.

• Malaltia renal terminal

Aquesta malaltia es dona quan el renyó fa que la persona estiga en un estat terminal o que tinga insuficiència renal permanent. 

Tractaments per a la insuficiècia renal.

 En aquesta entrada us explicarem els dos tipus de tractaments que podem dur a terme quan es produeix una intoxicació per acumulació de productes de rebuig que, si no se soluciona, origina una mort per enverinament greu. Podem trobar principalment dues solucions: la diàlisi o el transplantament. 

En primer lloc parlarem de la diàlisi, és un tipus de teràpia renal conjuntiva utilitzada per per a remplaçar artificialment la funció perduda del renyó degut a una falla renal. És un procés de suport vital i tracta totes les malalties de la bufeta. Pot ser usada per malalts molt greus o pacients estables que han perdut permanentment la seua funció renal. 

Hi han dos tipus principals de diàlisi:

• Hemodiàlisi, on la sang del pacient passa a traves d'un sistema de canonades, via a una màquina, a una membrana semipermeable, que te líquid de diàlisi corrent a l'altre costat. Llavors, la sang netejada es retornada al cos del pacient via el circuit. 

• Diàlisi Peritoneal, on una solució estèril corre a través d'un tub a la civitat peritoneal, el líquid es deixa ahí durant una estona per absorbir els residus, i després es lleva a través del tub via un procediment estèril.

En segon lloc parlarem de l'altra solució, els transplantaments; de vegades, els pacients sufreixen una insuficiencia renal total i es produeixen moltes complicacions a l'hora de produir les diàlisis, que tenen que ser molt continuades i s'aconsella fer un transplantament de renyons. 

Els renyons es transporten amb aigua reda amb sal que perserva l'òrgan i dona als metges el temps necessari per a dur a terme proves de compatibilitat de la sang i el teixit del donant i del receptor abans de l'operació. 

Aquestes imatges que vorem a continuació són reals i prou impactants, pel que poden ferir la sensibilitat d'algunes persones.

Etapes de la formació de l'orina

En aquesta entrada anem a parlar sobre les diferents etapes de la formació de l'orina.

A partir de la sang que arriba fins al nefrons es produïx en ells el procés de formació de l'orina, que consta de tres etapes: filtració, reabsorció i secreció.

En aquest vídeo, observem aquestes etapes nomenades anteriorment.

1.Filtratge: l'arteriola aferent porta la sang al glomèrul, on els soluts dissolts en el plasma travessen els capil.lars, gràcies a què la sang va a una gran velocitat. El glomèrul, per tant, actua com un colador que filtra el residus metabòlics i nutrients de dimensió reduïda com la glucosa. Després de filtrar la sang, els soluts ingressen a la càpsula de Bowman. Per tant, el líquid contingut en aquesta càpsula conté substàncies de rebuig i molècules útils per a l'organisme. Aquest líquid es denomina filtrat glomerular. 

2.Reabsorció: el filtrat glomerular avança pels túbuls renals, lloc on les substàncies útils per a l'organisme són reabsorbides i reincorporades a la sang. El túbul contornejat proximal capta principalment els soluts com la glucosa, aminoàcids i sals, Aproximadament el 80% de la reabsorció de l'aigua ocorre en la primera porció dels túbuls renals per mitjà d'osmosi i l'altre 20% és reabsorbit en el túbul contornejat distal i en el túbul col.lector i depén dels requeriments de l'organisme.

3.Secreció: gran part de les substàncies de rebuig són eliminades durant la filtració, des del plasma sanguini cap a l'espai urinífer. No obstant això, al llarg del túbul renal es produïx el transport de substàncies de rebuig, des dels capil.lars tubulars cap al lumen del túbul. La majoria de les substàncies que s'eliminen en l'orina provnen del fluid filtrat en el glomèrul renal i una xicoteta part van ser secretades per les cèl.lules dels túbuls renals.

Bufeta de L'orina o Bufeta Urinària

Bona vesprada, avuí anem a continuar parlant de l'aparell urinari, però anem a centrar-se en un òrgan d'aquest aparell: la bufeta de l'orina.

-La bufeta urinària és un òrgan que forma part del tracte urinri, que rep l'oriba dels urèters i l'expulsa a través de la uretra a l'exterior del cos i està situada en la pelvis. Per darrere limita amb el recte, amb la part superior de la pròstata i els testicles en l'home, i amb la vagina en la dona.

-La paret de la bufeta està formada per tres capes:

• Capa serosa: El peritoneu parietal recobreix la bufeta.
• Capa muscular: Està formada per múscul llis amb tres capes:

1. Capa externa o superficial: Formada per fibres musculars longitudinals.
2. Capa mitja: Formada per fibres musculars circulars.
3. Capa interna o profunda: Formada també per fibres longitudinals. Les tres capes de la muscular formen el múscul detrusor que quan es contreu expulsada l'orina i té com antagonistes els esfínters de la uretra.

                                         

Ací vos deixem un video amb el que podreu apendre més sobre aquesta unitat.

La uretra.

Bon día i benvinguts altra vegada al nostre blog, per seguir descobrint més sobre l'aparell urinari i els seus òrgans parlarem en aquesta entrada sobre la uretra.

La uretra és un conducte excretor i tambe reproductor, encara que sols en els homens.

Es tracta d'un òrgan d'una mida aproximada de 3,5 cm en dones i 12 cm en hòmens que comunica la bufeta urinaria amb el meat urinari extern, que és la zona per on s'expulsa l'orina; la vulva en les dones i el penis en els hòmens.

La seua funció principal és expulsar per mitjà de la micció l'orina procedent de la bufeta.

A més d'aquesta funció en els hòmens complix una comesa més, la reproductora, ja que la uretra forma part del penis i per ella s'expulsa el líquid seminal.

Hem d'anar amb compte de no confondre la uretra amb l'urèter. Encara que la seua funció és semblant no són el mateix. Els dos conductes transporten l'orina d'un lloc a un altre, però mentre l'urèter condueix l'orina dels renyos a la bufeta, la uretra ho fa des de la bufeta al exterior.

Algunes de les malalties que es poden donar a aquest òrgan són el cancer i l'estenosi uretral. Aquesta última és un estretiment anormal del conducte de l'uretra. Pot ser causada per inflamació o teixit cicatricial arran d'una cirugia, malaltia o lesió.També pot ser causada per la pressió d'un tumor en creixement prop de la uretra, encara que açò és infreqüent.

Els urèters.

Bon dia, hui anem a parlar sobre un dels òrgans de l'aparell urani: els urèters.

Els urèters són un parell de conductes prims que transporten l'orina des de la pelvis renal fins a la bufeta urinària. L'orina circula per dins dels urèters gràcies a moviments. La longitud dels urèters varia depenent del sexe de la persona, ja que en l'home adult és de 25 a 35 centímetres i el seu diàmetre d'uns 3 mil.límetres.

En aquest vídeo, podem observar el transport de l'orina des de els renyons fins als urèters i la bufeta.

En el recorregut del urèters pel cos humà s'aprecien quatre porcions:

• Porció abdominal: l'urèter és un òrgan retroperitoneal. El retroperitoneo és la regió visceral abdominopélvica, limitada superiorment pel múscul diafragma i inferiorment pel periné.

• Porció sacroilíaca: l'urèter passa successivament per l'aleta sacra i la símfimi sacroilíaca.

• Porció pelviana: diferix de l'home al passar per darrere de les vesícules seminals i del conducte deferent. En la dona l'urèter està davall dels ovaris, del lligament ample i discorre a curta distància del coll de l'úter i del fons de la vagina.

• Porció vesical: l'urèter travessa la paret posterior de la bufeta de forma obliqua durant alguns centímetres, sent la pròpia contracció dels músculs de la bufeta els que tanquen el meat ureteral i el reflux d'orina cap als urèters.

Els problemes amb els urèters poden sorgir per obstrucció o lesió. A més, si l'orina queda estancada o torna, podria donar-se el cas de contraure una infecció urinaria.

Estructura del Renyó

En aquesta entrada descobrirem una nova secció, on explicarem tot el relacionat amb l'estructura dels renyons.

Al renyó podem distinguir l'escorça, la medul.la i la pelivis renal:

• Escorça: és la part externa del renyó i conté més d'un milió d'estructures minúscules anomenades nefrones, que filtren tota la sang de l'organisme unes 300 vegades al dia. La nefrona és una unitat molt important del renyó, i esà contituida per la càpsula de Bowman, que envoolta una capa anomenada glomèrul.     

• Medul.la: és la part més interna del renyó, i es divideix en diverses seccions, conegudes com a piràmides.

• Pelvis renal: és una part de l'úter, que té com a funció actuar com un  embut per a que l'orina arribe a l'urèter.

En aquest video podreu observar com es disecciona un renyó. 

Esperem que us haja servit.

Els renyons

Avui, anem a parlar sobre un dels òrgans excretors, els renyons, els més importants.

Tenen tanta importància en aquest aparell perquè són els encarregats d'eliminar de la sang els residus de  rebuig produïts per les cèl.lules, principalment la urea i l'àcid úric.
 A diari, purifiquen uns 200 litres de sang per a filtrar uns 2 litres de substàncies de rebuig i d'excés d'aigua i de sals. Les substàncies de rebuig i l'excés d'aigua es converteixen en orina, que fluïx a la bufeta a través de tubs anomenats urèters. I la bufeta emmagatzema l'orina fins al moment d'extraure-la.

A més els renyons, mantenen constant el volum del cos i la concentració de salina del plasma.

 Els rebutjos en la sang provenen de la descomposició normal de teixits actius, com els músculs, i dels aliments. El cos utilitza el menjar per a obtindre energia i reparar-se a si mateix. Quan el cos ha ingerit els aliments que necessita, els rebutjos s'envien a la sang. I com diem abans els renyons s'encarreguen de filtrar la sang per a eliminar-los.

Els renyons es troben justament davall de les costelles, un a cada costat de la columna vertebral.

Aparell Excretor.

L'Aparell Excretor, que també podem anomenar aparell urinari, és l'encarregat de filtrar tota la sang que conté el nostre cos, extrau les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel.lulars juntament amb l'excés d'aigua, i aquest procés és el qual anomenem excreció. 

 Els òrgans que intervenen en l'excreció són els renyons, els pulmons, les glàndules sudorípares i el fetge.

Per altra banda, els òrgans que trobem a l'aparell urinari són: els reyons, els urèters, 

la bufeta de l'orina i la uretra.

També tenen molta importància les etapes en la formació de l'orina, entre les quals podem

distingir:

• Filtratge
• Reabsoció
• Secreció

Com en tot el relacionat amb el cos humà, l'aparell excretor i en concret alguns òrgans com els renyons poden contraure malalties o tindre un  funcionament dolent, com per exemple la insuficiència renal i la nefritis que són algunes de les malalties més comuns. 

Presentació.

Bon dia, i benvinguts al nostre blog. Som Judith, Paula i Alba;  us donarem informació sobre tot el relacionat amb l'Aparell Excretor i ja us anirem descobrint les diverses seccions que oferirem durant tot aquest temps.

 En les següents entrades inclourem tot tipus d'eines per fer-vos gaudir a l'hora de l'aprenentatge, amb explicacions que esperem que vos resulten concises i clares.