La Pell

La pell té diferents capes que afecten procés de excreció; aquesta està constituïda per una capa epitelial més externa –l'epidermis–, una capa d'origen mesodèrmic –el derma o cori cutani–, i una capa més profunda, el teixit subcutani o pannicle adipós –hipoderma–. 
El conjunt de l'epidermis i del derma és anomenat cutis. Les funcions de les glàndules sudorípares, els pèls amb les seves glàndules sebàcies i les ungles són, entre altres, la d'aïllament, regulació de la temperatura i de sensibilitat.

Funcions de la pell:
-Actua de barrera, evitant les pèrdues d'aigua i proteïnes mantenint l'equilibri i protegint a l'organisme de les agressions.

 - És el principal element per a preservar la termoregulación corporal, refredant-la per vasodilatació i evaporació de la suor. 

- Protegix de la penetració dels rajos ultravioletes, gràcies a la melanina i a la queratina, que impedixen exercir la seua acció nociva sobre el nucli de la cèl·lula. 

- Intervé en el metabolisme d'importants molècules, entre elles, la síntesi de la Vitamina D, tan important per als nostres ossos i participa en la vigilància immunològica. 

- Funciona com a òrgan d'expressió per la seua capacitat de revelar diferents estats anímics.

Ací us deixe una imatge i una presentació on s'entén millor la pell.

La Pell - Lesions Elementals from mamacal

El pèl: el cabell.

Bon dia a tots i a totes, avui anem a parlar sobre el pèl. Ja que ens pareix un tema molt interessant i està relacionat amb el nostre sistema.

Anatòmicament el cabell presenta la mateixa estructura que qualsevol altre tipus de pèl, encara que la implantació en la pell és més profunda que en la resta, ja que el fol·licle arriba fins l'hipoderma. Les glàndules sebàcies són òrgans secretors exocrinos que produïxen una substància greix anomenada sèu i desemboquen dins de cada fol·licle. Se situen en la part mitjana de la dermis associades al fol·licle pilós a què es van a desembocar. Les glàndules sebàcies es distribuïxen per tota la pell, excepte en les regions palmoplantares, i són molt abundants en el cuiro cabellut, en la cara i en la zona superior del pit, en el pubis i en l'axil·la.

En aquesta imatge podem observar aon es troba el pèl en la pell.

 En els sers humans, el pèl té dos funcions:

•  Protecció: El cabell protegix al cuiro cabellut del sol i del fred. Les celles i les pestanyes protegixen els ulls de la suor que poguera caure del front, els pèls del nas impedixen l'entrada en les fosses nasals de pols, partícules que puga contindre l'aire. També servix per a l'amortiguación de colps i fregades. Dificulta les picadures d'insectes i millora el control de la temperatura corporal per mitjà de dissipació. 
• Estètica: En totes les cultures el pèl ha tingut major o menor grau d'atenció i importància. Des del seu pentinat, llavat, arreplegat i adornat fins al seu total afaitat. La molta o poca presència de borrissol ha sigut un símbol estètic de múltiples significats: fortalesa, saviesa, experiència, virilidad/feminidad, llibertat, esclavitud, moda, religió, poder adquisitiu, estament social, ideologia politicofilosòfica, entre altres molts.

La suor

La suor és el líquid produït per les glàndules sudorípares. És secretada a través de la pell en períodes de cansament per expulsar substàncies de rebuig i evitar excessos de calor a l'organisme. És composta principalment per urea, colesterol, sals i greixos. Està compost  en el 99% d'aigua.

La suor, a més conté els compostos químics metifenol (o-cresol) i metilfenol (p-cresol), que són compostos odorífers.

Hi ha dos tipus de glàndules sudorípares: glàndules ecrines i glàndules apocrines.

Les glàndules ecrines estan distribuïdes en el cos humà virtualment per tot el cos i poden produir quantitats significatives de secrecions clares i inodores que contenen més del 99% d'aigua i sobretot electròlits com Na +, Cl -, lactat, aminoàcids i urea. El seu pH és àcid al voltant de 4,5. En contrast les glàndules apocrines es troben només en les zones amb pèls de les aixelles i genitals i en els mugrons, aquestes produeixen petites quantitats d'una secreció lletosa el seu pH és aproximadament neutre (pH 7.2).

La suor fresca és completament inodora. És la reducció de les llargues cadenes d'àcids grassos en cadenes més curtes com la de l'àcid fòrmic i l'àcid butíric la responsable de l'olor típic de la suor.

La secreció de suor excessiva rep el nom d'hiperhidrosi, mentre que la manca total de suor és la hipo- o anhidrosi.

Aparell excretor: els renyons.

Com hem dit abans, avui ens dedicarem a fer entrades utilitzant altres recursos: resums, vídeos explicatius, pòsters, etc, per tal d'explicar-vos correctament tot el relacionat amb l'aparell excretor.
Encara que en aquesta entrada intentarem centrar-nos en els renyons, ja que constitueixen l'òrgan més important.

         

Aparell excretor ii from Elisabet

Ací us deixem unes eines molt interessants per a compendre i estudiar correctament l'aparell excretor i el seu òrgan principal.

Resum del sistema excretor.

Aparell excretor from CC NN

En aquesta presentació podem observar un breu resum sobre l'aparell excretor, i així aclarir millor els conceptes que hem anant tractant al nostre blog. Es centrarem més en l'aparell urinari en el cas d'aquesta entrada en la que us facilitarem a més, uns esquemes aclaridors. 

Aparell Excretor

Benvinguts al blog; en les entrades que venen a continuació anem a utilitzar nous recursos com son els videos explicatius, presentacions, pósters digitals... 

Esperem que us ajuden a compendre millor l'aparell excretor.

Ací us deixem un video que parla del camí que fan els resiudus per l'aparell excretor:

     


Ací us deixe un enllaç  d'un altre blog que ens ha paregut molt interessant; en ell es fà un resum de tots els temes que hem explicat fins ara:

http://vedruna-angels.org/blocs/naturals/2012/02/20/laparell-excretor/

 

L'estenosi uretral.

Benvinguts de nou al nostre blog. 
En un dels comentaris d'altres entrades ens van dir que aquest tema no us havia quedat molt clar, per això anem a tornar a explicar el tema de l'estenosi uretral. Esperem que aquesta vegada si ho entengueu.

L'estenosi uretral és un estretiment anormal del conducte que porta l'orina fora del cos des de la bufeta"

La estenosis uretral pot ser causada per la inflamació a arrel d'una cirugia, enfermetat o lesió. També pot ser causada per la pressió d'un tumor en creiximent prop de la uretra, encara que açó no és molt fercuent. 

Les estenosis que es presenta al nàixer, al igual que les estenosis en les dones, són poc comunnes

Altres riscos que abarquen són:

• Infecció de transmissió sexual 
• Procediments en els que es coloca una sonda en la uretra, com un cistoscopi
• Lessió en l'área pélvica
• Uretritis repetitiva

Alguns del símptomes que presenta aquesta enfermetat són:

• Sang en el semen
• Orina oscura
• Disminució del gast urinari
• Dificultat per a  orinar
• Secreció de l'uretra
• Micció urgent o frecuent
• Incapacitat per a orinar 
• Micció dolorosa (disuria)
• Dolor en la part inferior de l'abdomen
• Dolor en la pelvis
• La uretra es pot dilatar durant la cistoscopia insertant un instrument fi per a estirar-la mentre està baix  anestèsia local.

                                      

  Ací us deixem un video d'una operació de estenosi uretral

Òrgan excretor: els pulmons.

En aquesta entrada d'avuí nem a parlar-vos sobre un altre organ excretor, els pulmons, que són uns dels organs més importants al nostre cos, ja que duen a terme un acte tan important com és la respiració.

Els anomenem excretors perquè la seua funció consisteix a eliminar el diòxid de carboni del nostre cos, expulsant-lo cap a l'exterior i absorbir l'oxigen conduint-lo fins a la sang, que el reparteix mijantçant les venes a totes les cavitats del nostre organisme.

Per aconseguir que els pulmons i la respiració funcionen correctament és necessari tenir una bona alimentació, no fumar i fer esport per poder millorar la capacitat pulmonar.

Els pulmons es troben dins de la caixa toràxica i es troben connectats a l'exterior a través de la tràquea, que a més uneix els dos pulmons. 

Aquest òrgan pot tindre diverses enfermetats com l'asma que sol ser una enfermetat crònica, o altres infeccions com grip, neumonía, tuberculosi, càncer de pulmó y altres problemes respiratoris que poden agravarse principalment per l'acció de fumar. 

Òrgan excretor: fetge

En aquesta entrada, anem a adentrar-se en un dels òrgans excretors: el fetge.

El fetge és la més voluminosa de vísceres i una de les més importants per la seua activitat metabòlica. És un òrgan glandular a què s'adjudica funcions molt importants, com ara la síntesi de proteïnes, funció desintoxicant, emmagatzenament de vitamines i glucogen, a més de secreció de bilis, entre altres.

També és el responsable d'eliminar de la sang les substàncies que puguen resultar nocives per a l'organisme, convertint-les en innòcues; està present en el ser humà i se li pot trobar en vertebrats i algunes altres espècies del regne animal.

En aquesta imatge, podem observar la local.lització en el nostre cos del fetge.

Hi ha molts tipus de malalties hepàtiques. Algunes d'elles són causades per virus, com l'hepatitis A, l'hepatitis B i l'hepatitis C. Altres poden ser a conseqüència de medicaments, verins o toxines o per ingerir massa alcohol. Si el fetge forma teixit cicatricial per una malaltia, es denomina cirrosi. La icterícia, o coloració groga de la pell, pot ser un signe de malaltia hepàtica.
El càncer, pot afectar el fetge. Altres malalties hepàtiques poden ser hereditàries, com per exemple, l'hemocramatosis.

En aquesta imatge, podem observar un fetge amb hepatitis.